La Darrera Colònia

Els Governs d'Espanya des de 1714 fins 2012, des de Felip V fins Franco (i ara Wert), han tractat a Catalunya com una colònia.

No ténen importància la nostra llengua, la nostra cultura ni la nostra història, però els nostres diners si. El propòsit de les colònies es ser expoliades en menor o major grau, menyspreant qualsevol signe identitari, tractant-lo com pintoresc.

Catalunya és la darrera colònia. Ja es van independitzar Cuba o Flandes, entre moltes altres, i nosaltres som els propers. Els processos d'independència sovint s'han resolt en guerra, i això és el que sembla buscar l'actual Govern de Madrid amb la seva imposició de dèficit i l'atac a l'ensenyament en català.

Serem lliures. Més pobres o més rics. Més vius o més morts, pero ho serem.



Ivan Prat i Gil

No ha passat ni 1 minut

Visc en una ciutat que va ser defensada fins la mort el 1714.

Tota Catalunya va lluitar fins el final per tal de ser governada amb les pròpies lleis i amb un rei  pactista i evitar així el govern absolutista borbònic que venia imposat des de França. Les canviants circumstàncies de la guerra van portar als catalans a quedar-se sols davant el poder borbònic un cop els aliats van anar marxant un a un, pagats amb fragments de l’Imperi Espanyol. El Rei Sol li va donar un regne al seu nét Felip V, comprant-lo amb diners espanyols. Els catalans, un cop sols, després del tractat d’Utrecht -i la signatura del Conveni de L’Hospitalet-, van decidir seguir una lluita que no podrien guanyar de cap manera. El motiu d’aquesta decisió estava motivat per les intencions de Felip V: destruir Catalunya. Només es podia lluitar fins al final sota el lema: Lliures o Morts.

La lluita va acabar un 11 de setembre i Felip V va posar en marxa tota la maquinària de la Corona per convertir un país federal format per Castilla i Catalunya (o Aragó si voleu) en un país centralista anomenat Espanya. I de pas, destruir Catalunya, no només amb fusells i canons, sinó prohibint les lleis, costums i llengua.

Han passat 300 anys i ara tenim l’oportunitat de fer que els sacrificis de Moragues o de la Companyia d’Estudiants de Lleis tinguin sentit. Han passat 300 anys però pels morts del 1714 no ha passat ni un minut. Van morir per una Espanya federal, fins i tot per una República Catalana, però ni aleshores ni avui dia, els espanyols van veure la modernor que això significava. 300 anys més tard, l’absolutisme borbònic es perpetua, junt amb la desigualtat i la mofa cap a una nació més antiga i més rica que la seva.

Ja no és per qüestions econòmiques, ni tan sols identitàries –doncs sabem ben bé qui som-; és per dignitat. I pel sacrifici dels defensors de Barcelona.

Que el sacrifici dels nostres avantpassats no hagi estat inútil. Visca Catalunya Lliure!

Ivan Prat